dijous, 30 de desembre de 2010

La Resistència - Salutació a Suburbe-Acció Cultural Octubre i la seva Distopia 2010



Ahir, en un programa de ràdio, vaig dir que en una societat com la nostra, policialment ocupada, amb la població amedrentada, amb els mitjans de comunicació sota control i sotmesos al despotisme d’un partit únic –aquesta és la situació en la que vivim avui quasi arreu del món– l’única alternativa que queda ja és la guerra de guerrilles, és a dir la de treballar a partir de petits cops allà on es pugui i la generació de petites zones alliberades en les que poder respirar. És a dir, mentre no vinguin temps millors, l’única cosa que ens queda és organitzar-nos a la Resistència.
És aquesta convicció la que fa contemplar amb simpatia i adhesió feines com la de Suburbe-Acció Cultural Octubre, un grup de camarades que es dediquen a l’acció artística multidisciplinària en espais públics, amb els que em sento especialment identificat i dels que saludo la seva darrera iniciativa, Distopia 2010, de la que podreu trobar més informació a http://home.distopia2010.com/. Aquest de sobre és el vídeo de presentació que tenen penjat.
Si expresso la meva adhesió a la seva tasca i recomano estar al corrent del que fan és, justament, perquè el plantejament del seu projecte d’ara, el Distopia 2010, apareix presentat exàctament ens les mateixos termes i amb idèntics arguments que ahir intentava compartir a la ràdio.
Si entreu a la seva pàgina web, veureu que comencen així, dient el que jo hagués dit si hagués comptat amb més dels dos segons que vaig utilitzar per defensar la necessitat i la urgència d’alistar-nos al nou maquis i dur a terme -cadascú des de les seves posibilitats, però sempre amb d'altres- tots els cops de mà polítics, socials o culturals que puguem.

"La Gran Guerra va acabar com un sol destructor sobre Hiroshima i Nagasaki. Així va començar l'Era Atòmica, la humanitat sencera mirant el cel amb por, aterrida pel poder devastador de la seva pròpia tecnologia. El món va quedar aturat en una pau simulada durant 50 anys. Els països van unir-se en la Unió de les Nacions Unides i van proclamar els Drets Humans. Semblava que havíem assolit la utopia social que perseguíem: una revolució científica i tecnològica que portaria a la majoria la riquesa i la llibertat. Però en realitat, una presó invisible es construïa al nostre voltant: la il•lusió d’una veritat fabricada per a enganyar les nostres consciències. A l’ombra, una força tenebrosa cimentava una nova forma de dominació social: el Nou Ordre Mundial. Moltes veus van oposar-se a aquesta nova dictadura cibernètica, moviments minoritaris i dispersos van denunciar els plans secrets dels invisibles nous amos del món. No obstant això, per a la majoria, aquestes denuncies semblaven ridícules fàbules conspiratives: poca cosa més que un argument típic d'una novel•la o una pel•lícula de ciència ficció ciberpunk: una Distòpia imaginària. Però, i si en realitat no ens trobéssim tan lluny d'aquest malson? El món està sota sospita. Hi ha una realitat que les nostres percepcions no aconsegueixen copsar amb nitidesa, una veritat que només la raó pot veure. Només el coneixement pot alliberar-nos de l'esclavitud dels sentits, només nosaltres podem desafiar les cadenes sense memòria de la ignorància. Aquest és un missatge pels qui encara sàpiguen escoltar. Si capteu aquesta transmissió, sou la Resistència."

Canals de vídeo

http://www.youtube.com/channel/UCwKJH7B5MeKWWG_6x_mBn_g?feature=watch