Es una pena que la decisión de ayer del Parlament de prohibir la fiesta de los toros en Catalunya no se haya contemplado más allá de una pugna entre nacionalismos y no se haya tomado consciencia de qué es lo que implica en realidad toda la retórica animalista y su exhicibionismo eticista. Que los partidarios de la prohibición hayan cantado su victoria gritado “¡evolución!, ¡evolución!” no se ha subrayado como merecía. En cambio, esa es la clave que escora inevitablemente la causa antitaurina en un sentido inequívocamente racista, al proclamar la urgencia de que Catalunya se aparte de prácticas culturales considerables como “salvajes” o propias de “pueblos incivilizados”, sin explicar exactamente qué es lo que convierte la cultura europea y occidental en superior a las demás culturas planetarias, sobre todo a las que ha dominado, explotado, expoliado o sencillamente aniquilado.Los motivos que se han aducido para actuar represivamente contra las fiestas taurinas en España han sido casi siempre los mismo en los dos últimos siglos, y siempre han tenido que ver con el proyecto de construcción de un Estado moderno y con la pretensión de homologar la vida cultural de los españoles o, en este caso, de los catalanes, con lo que se ha dado en llamar la “moral civilizada”. Por ello, se ha insistido siempre en señalar la manera como este tipo de actuaciones aparecían frontalmente opuestas a la manera como la modernidad propiciaba la “protección de los animales”, en el sentido de eliminar la manipulación pública de bestias con fines rituales, que contrariaba la tendencia burguesa a clandestinizar la muerte animal -como una variante de la negación moderna de la muerte en general-, así como cualquier principio relativo a las ideas de utilitarismo en las que se basaba la moral capitalista. Ese tipo de fobía moderna a la visión del sufrimiento y la muerte -que no a su inflingimiento industrial a millones de seres vivos, y no sólo animales- es la que se tradujo en Catalunya, de la mano de la ley 3/88, a la matanza del certo y hoy afecta al sacrificio del cordero entre los musulmanes que viven en Catalunya. Se puede matar, torturar, maltratar... Lo que no se puede es ver.
En otras palabras, a quien protegen las normativas y leyes antitaurinas o en defensa de los animales en general no es al animal que muere, sino al espectador, al que se protege de la visión de una crueldad que se produce en otro sitios y mucho más masivamente ¬–de los mataderos y laboratorios al exterminio de especies enteras-, pero fuera del escándalo de su visión. Sería interesante que se echase un vistazo a ese origen de las prohibiciones europeas en el XIX contra la exhibición pública de la muerte animal, tal y como la han trabajado Valentin Pelosse en “Imaginaire social et protection de l’animal. Des amis de bêtes de l’an X au legislateur de 1850" , en L’Homme, XXI/(4 (1981), pp. 5-33 y XXII/1 (1982), pp. 33-51, y en Macel Agulhon, "La sang des bêtes. Le problème de la protection des animaux en France au XIXe. Siècle”, en Romantisme, 31 (1981).
El torero de la fotografía es Chamaco, que en los años 50 merecía una simpatía por parte de la afición barcelonesa. Era la época que la fiesta de los toros no había caído todavía en manos del fascismo españolista y formaba parte todavía de la cultura popular y obrera barcelonesa
Encara que no m'agraden els toros m'ha semblat molt interesant la petita entrada que has fet al voltant del tema. El toro sempre ha estat molt present en la vida popular de molts pobles mediterranis i crec que això s'ha de tenir en compte. No acavo d'entendre que per algunes coses es parli de mantenir viva la cultura popular i per altres es mostri tant despreci. Però sobretot el que veig aquí és una nova mostra de cinisme de la "cultura" que ens està tocant viure.
ResponEliminaNo defenso ni deixo de defensar els toros, suposo que aquesta mateixa cultura que m'impregna em diu que hi ha algo de brutal en les corridas però tinc clar que el fet d'haver-les prohibit no fa de nosaltres un poble millor.
No se si podries recomenar algun llibre o algun article on es parli del tema
Yo en este caso, no estoy ni a favor ni en contra, lo que me parece triste, como mucha gente señala, es que esta discusión al final se ha convertido en algo político (izquierdas contra derechas, nacionalistas contra no-nacionalistas...) perdiendo así credibilidad cualquiera de las posturas.
ResponEliminaEfectivament, per això Foucault incideix en la prohibició a Occident de les "execucions" públiques al XIX. I per això no hi ha càmeres en les sales d'interrogatoris. De fet, el debat sobre la brutalitat del ritual ja és present en la mateixa monarquia borbònica fa 200 anys.
ResponEliminaAra bé, dissenteixo Manel d'això dels anys cinquanta. Agafa les fotos de toreros, capellans i falangistes als anys quaranta enmig de les places de toros de l'estat amb el braç dret alçat.
O massacres com les de Badajoz, amb els milers de republicans rojos assassinats a la plaça de braus, com va succeir en altres bandes, amb els presos obligats a fer de toro abans de ser assassinats.
Impunitat històrica de les massacres instrumentalitzades pel poder, de persones, animals, vegetals i tota cosa viva... Quan la cultura popular opta pel que Xavier Díez en diu venjança de classe, aleshores sí que s'estigmatitza, mentrestant s'ha perpetuat el discurs de l'art del toreig. És evident que els espectacles taurins són pura cultura i pures tècniques corporals, en tot cas m'estimo més Sade i Bataille que no l'embafadora retòrica de l'art taurí...
La qüestió és que algú (animals o grups socials) exorcitzi el mal col·lectiu i la tremenda energia reprimida, a través de la violència sanguinària: però sobre qui s'ha d'exercir, qui en tria la víctima?
Pròxim capítol: que el congrés estatal faci una llei perquè la prohibició a Catalunya quedi sense efecte (amb les Canàries no hi havia problema, és clar). Qui és més "identitari" i nacionalista que l'estat espanyol, que qualsevol estat?
Personalment, malgrat que ja no sé si puc continuar col·leccionant mosques com deien els Golpes Bajos, i malgrat la producció industrial i execució brutal d'animals per ser devorats, celebro la prohibició. M'estimo més gladiadors contra lleons, o espectacles de boxa entre membres de consells d'administració de grans corporacions econòmiques...
Si volen mantenir rituals arcàics, amic Manel, que tornin al ritual de Creta, saltant sobre els braus i sense ferir-los ni matar-los, o al joc de canyes (dards-"venablos") de la noblessa de l'antic regim a cavall, d'on venen els "rejoneadores", com es feia fins que va passar a ser un espectacle per la burgesia amb les tripes de cavall en l'aire, no fa més de 150 anys.
ResponEliminaSalut!
Creo que en eso de ocultar la tortura y la muerte de la vista está la clave de por qué la gente se opone a las corridas. Todos los días miles de animales son sacrificados en mataderos (con el menor sufrimiento posible, según la ley)y sin embargo no hay manifestaciones ni partidos políticos especializados en esto: Porque esas muertes no se muestran al público. Creo que hay una actitud mojigata en la sociedad. Menos mal que no han visto Holocausto Caníbal.
ResponEliminaOs dejo una viñeta sobre el futuro de los toreros en Cataluña :)
ResponEliminahttp://unrespetoalascanas.wordpress.com/2010/07/29/proximamente-en-las-ramblas-de-barcelona/
Un saludo!
Hace algo mas de veinte años que dejé de ir a los toros por cuestiones que no vienen a cuento. Fui aficionado en la Monumental. Para mí, con la prohibición de los toros en Catalunyaa se ha cruzado un Rubicón simbólico tremendo. No soy nacionalista ,creo en un estado federal y desde luego en la restitución de las instituciones que el fascismo arrebató a Cataluña y las modificaciones a que estas puedan ser sometidas. Dicho lo cual,en el debate de los toros si ha habido una lucha entre nacionalismos (y es evidente)los que no han tenido ninguna culpa han sido los aficionados. También es cierto que si el PP o Ciutadans votan en contra de la prohibición se sientan con algún tipo de apoyo, por muy interesado que pueda ser. Yo ya no tengo mucho que perder y mi intento de independencia de pensamiento está por encima de cualquier consigna. Sobre el fondo de tu articulo no puedo estar mas de acuerdo. Cada mirada es un mundo. construye un mundo. Se imagina alguien que algún aficionado disfrute por el daño infligido a un toro. Que su mirada este puesta en el goce que le produce el dolor de la puya ....La mirada del aficionado esta absolutamente puesta en otro lado. La del animalista no solo verá la tortura, sino el carácter sádico del aficionado.¿Cuál es la mirada correcta? Yo creo que ninguna o ambas porque son transitorias y vacías como todas las miradas.,pero la gente necesita un credo o no saben vivir.
ResponEliminaTu has cenado en un bar después de una tertulia taurina de las que antes se hacían en el Ritz. Junto a ti un antifranquista liberal y enfrente un militante del psuc y otro de izquierdas. hubo algún militante activo del psuc que entregó su carné cuando cuestionaron la legitimidad de las corridas.¿ Te acuerdas de Enrico Berlinguer del brazo de Carrillo asistiendo a los toros en la monumental? También era abonado y amigo un militante de ERC ¡lo juro! Digo esto porque no entiendo el final de tu artículo con lo del fascismo y los toros despues de Chamaco. También me acuerdo del desplante bastante maleducado que te hizo salvador Paniker en la presentación de tu libro en Cinc D,Oros. No negarás que el ambiente taurino era poco menos que versallesco y bien educado. Digo esto porque ya por aquel entonces me aseguraban que en los toros literalmente se sacaban las navajas en los tendidos y esto ya no es una mirada,es una mentira.
Que el nacionalismo catalán -basicamente de derechas tan neoliberales y privatizadoras como el de Madrid - ha usado el huevo de la serpiente de los llamados animalistas para mi es un hecho obvio. Por videos he visto la agresividad excluyente de esta tribu y la cantidad de espacios audiovisuales que les prodigan. El movimiento vegano tiene su propia religión en la cual demuestran por supuesto que Cristo era vegetariano. Claro está que cada cual está en su derecho en creer en la extravagancia que le venga en gana, otra cosa es que te la impongan. En fin, hay tantas cosas que decir, que no acabaríamos , Aprovecho este paso de Rubicón, sin que ya esté en los toros para desear que salga toda la basura de corrupción que se ha generado desde largas décadas en Cataluña como por supuesto Valencia o Madrid (Gurtel) y que nadie en mi nombre se envuelva en una bandera. No nos merecemos, porque en el fondo la gente es bastante cojonuda, esta clase política que sufrimos.
afectuosamente.
Sin Tabaco.
Posdata. En Canarias no están prohibidos los toros, Más ha mentido en sede parlamentaria.
Sigui com sigui, aixo ja hi ha qui ho explica a la premsa internacional, com una diferencia ( més ) entre Catalunya i Espanya, amb la qual cosa hauríem d'acabar convenint que Pamplona, Bilbao i Castelló son les ciutats espanyolissimes per excel·lència.
ResponEliminaEl segon anònim deia que ha estat una discussió entre nacionalistes i no-nacionalistes, no, no, ha estat una discussió entre nacionalistes.
Aixo si, per intentar fer-se perdonar, els defensors apareixien amb senyeres i estelades. Embolica que fa fort.
El curiós del cas és que un cop descartat ( oficialment ) l'argumentació de NO-tradició i NO-historia, ara, si nomes és per raons de tortura, maltractament, animalistes, respecte...ja poden continuar amb la caça i la pesca.
Llevo varios años defendiendo las fiestas de toros (en plural..;tanto la corrida normatizada por Reglamentos de las administraciones públicas, como las denominadas peyorativamente (especialmente por los autocalificados como protaurinos)como "populares", esto es, capeas, becerradas, encierros, correbous, toros ensogados,embolados etc... y siempre he recalcado este trasfondo radicalmente racista que se esconde de esa apelación a la "civilizacion" como bien acaba de exponer magistralmente Manuel Delgado. ¿Civilizacion? ¿qué civilización? ¿La que deforesta el Amazonas o contamina los mares con vetidos de toda clase de toxicos? ¿la que sobreexplota los recursos naturales del planeta (p. e, el atún rojo en el Mediterraneo) ¿La dejó 50 millones de muertos en la 2ª Guerra Mundial? ¿la que inventó las armas nucleares? ¿la de la guerra de Irak? Por favor, un respeto a nuestra inteligencia. Si la ONU tiene una Declaración en Defensa de la Diversidad Cultural, que ampara, como es lógico, toda clase de sacrificios rituales (como Nepal o en ritos santeros en America...), esos mismos sacrificios deberían estar igualmente amparados si subsisten en Europa. A menos que se piense que los sacrificios rituales son sólo unas practicas propias de indios con penachos de plumas y de negros semicaníbales, vamos, de unos "pobrecitos salvajes" que no tienen la conciencia y el caletre necesario para distinguir el bien y el mal: es decir, que por ser seres "inferiores" se les pueden permitir esas "cosas". Cuando se hagan "mayores" y "civilizados" ya tendrán tiempo de abominar esas practicas. En vez de perder el tiempo harán otras cosas más provechosas como ver en la TV a Belén Esteban, firmar una hipoteca, sufrir un atasco de 2 horas cada día, jornadas laborales de 10 u 11 once horas diarias, tener una cuenta en un banco, pagar una entrada de futbol, ingresar a los ancianos en asilos, ir todas las semanas al CARREFOUR, y el fin de semana a disfrutar de los hijos que casi nunca ve a algún bonito centro comercial con McDonalds. Ah! La civilización! Nacho SV.
ResponEliminam'agrada la teva puntualització, però jo encara filaria més prim: no es protegeix als espectadors de la visió d'una crueltat, sino que a més a més s'impedeix que de la tortura i mort d'un animal (el que sigui) se'n pugui fer un espectacle lucratiu per accedir al qual s'hagi d'abonar un tiquet d'entrada...
ResponEliminaHace algún tiempo un artista, mexicano creo, ató un perro de una correa en una galería de arte y lo dejó morir de hambre delante de una pared recubierta de galletitas para perros. Preguntado por su obra, argumentó que lo mismo pasaba a diario en la ciudad y que nadie se interesaba por ello. Es cierto que lo que se prohíbe es la visibilidad de algo y no ese algo, es evidente. Precisamente porque las corridas estan pensadas para verse, los mataderos y la industria cosmética lo está para ocultarse. En este sentido, las corridas tienen más que ver con los circos romanos o la quema de brujas que con la ternera con guisantes (en el sentido que estan concebidas para ser contempladas y tienen sentido en tanto que se desenvolupan como espectáculo visible). No es cierto que nadie diga nada en contra de otras formas de maltrato a los animales, conozco a gente activa en este terreno que son beligerantes también con los abrigos de pieles, la pesca de arrastre o la caza deportiva. Lo que es difícil de tolerar es la defensa de algo mediante el argumento de la tradición y la "cultura" y menos cuando se dice de ésta "cultura popular" (como si existiera alguna otra). Muy a pesar de muchos, la cultura no son unas Escrituras, quizás la cultura es precisamente lo que escapa de cualquier estructura, eso que queda siempre fuera y por eso está viva. Así, es tan cultural una corrida de toros como oponerse a ellas, exactamente la misma cultura y si queréis "popular". El debate nacionalista me tiene sin cuidado y no pertenezco a ningún colectivo ecologista. Los gritos "evolución, evolución" de los que habla Manuel me dan miedo y aun así no logro entender cómo puede gustar ver matar a algo, aunque sea el líquen de una piedra, clavándole banderillas en la espalda y al final una espada cuando el animal ya no puede ni respirar de la sangre que le cae por las narices.
ResponEliminaAi, els riscos de l'hiperrelativisme...: com que la història humana és una massacre contínua, per què s'han de prohibir els toros?
ResponEliminaAi, els riscos de la reïficació absoluta de la cultura popular, les tradicions i els rituals...: com que els catalans portem segles dedicant-nos a fotre els bous, per què s'han de prohibir?
D'entrada, que una iniciativa legislativa popular tiri endavant fora dels aparells dels partits ja és un gran punt. I per als hiperrelativistes i defensors de la cultura popular més enllà del model de relacions socials que impliqui (el capitalisme com a veritable cultura popular!!!), us proposo modificar els combats de boxa i fer-los fins a la mort, així iniciarem una nova tradició! Però repeteixo que em motiva més Sade i Bataille: una mena d'"Holocaust Caníbal", en efecte, generalitzat fins a les últimes conseqüêncies... entre humans. Visca el Tavernier i "La mort en directe" amb la Romy Schneider...
I, un cop més us ho avanço. A l'"imperio" –"imperio" torero, per cert, la "fiesta nacional" en diuen– se li'n fot el que decideixi el Parlament de Catalunya, o el resultat dels referèndums dels catalans sobre l'OTAN o l'Estatutet o el que sigui. No sabeu que som en una democràcia?
O sigui que a partir del 2012, a la Monumental, s'hi podran tornar a veure les camises blaves, els braços alçats i la Marujita Díaz cantant "banderita tu eres roja, banderita tu eres gualda...", i els progres moderns celebrant-ho.
Que això pot succeir en qualsevol altre esport o concentració col·lectiva? Certament, sí, i què?
Condició moderna dels temps: pur deliri. A la merda tot, i quina llàstima. Tant se'ns en fot el dolor aliè, això sí que és cultura popular: l'alienació de tots plegats.
Als qui ho plentegen en termes de debat "nacionalista" recordarem que per aquí només s'hi han ficat PP i Ciutadans.
ResponEliminaPues quizás deberíamos prohibir cualquier costumbre social que requiera de la muerte de animales, como eldía de San Esteban, fin de año, navidad, cenas de empresa, fin de curso, etc. En estás celebraciones se aniquilan cada año toneladas de gambas, mejillones, carn pels canelos y la carn d'olla, y no precisamente para proveernos de proteinas
ResponEliminaA anónimo 1 y a quien os pueda interesar, van tres libros: “Ritos y mitos del toro” de Miranda –no me acuerdo del nombre t el libro está a 700 km-de editorial Taurus. La edición que tengo es muy antigua pero dada su importancia en el campo de la antropología-yo no soy académico-ha debido de editarse en esa u otra editorial. “La música callada del toreo” de José Bergamín de Editorial Turner.Es una delicia. Hay un articulo interesantísimo de Jose Carlos Arévalo publicado hace mas de tres décadas titulado “Tres mil toros van a morir”que lo publicó la revista Triunfo. Quizás se pueda conseguir por internet o poniéndose en contacto con el autor, que es o a sido diputado del psoe y dirige una revista digital taurina “6 toros 6” Por último el mas fácil de encontrar que es el 222 de alianza editorial titulado “Juan Belmonte matador de toros”. escrito por el periodista republicano y represaliado Chaves Nogales del cual en los últimos tiempos se está reivindicando su obra. Si se lee sin prejuicios, creo que es una gozada.
ResponEliminaEn cuanto a otro anónimo, el hecho de encerrar a los republicanos en la plaza de Badajoz y matar a varios miles (de 2.ooo a 8000) fue la misma razón siniestramente utilitaria de espacio, como trstemente lo fue el Estadio de Santiago cuando el golpe de Chile. Lo de simular corridas con los presos ,yo también lo he oído, pero francamente no he encontrado ninguna prueba documental o testimonio riguroso, aunque aquellos fueran capaz de hacer cualquier cosa.
Hago una reflexión inspirado por el comentario de Nacho. Si los llamados ecologistas ante desafíos sin cuento, se dedican a imponer morales, sentimentalismos y pseudoreligiones, lo único que se conseguirá es restar en vez de sumar voluntades. Y que yo sepa no hay mas alternativa para los desaguisados de este mundo tan “evolucionado” que un cambio en las relaciones de poder, en el modelo de producción y distribución y volviendo la vista atrás que la gente de izquierdas aprenda de los errores del pasado y que admitan que aunque la ética y moral son por naturaleza mudables, los experimentos con gaseosa. Estoy seguro que Pol Pot estaba convencido de la suya. Lo malo es si usabas gafas. Saludos.
Sin Tabaco,
Y el libro de Manuel Delgado .Que olvido mas estúpido. Creo se llama A un dios desconocido. No tengo a mano mi biblioteca y no sé cual es la editorial. Maestro, un cable.
ResponEliminaSin tabaco.
Manuel, a mi també em fa molta ràbia l'argument antitaurí de la civilització, de l'evolució i tal. Però no crec que sigui suficient com per defensar un espectacle lamentable i encara menys per titllar de racista la causa antitaurina. Normalment llegeixo els teus comentaris amb interès, però amb aquest no hi estic d'acord. Amb tota la humiltat i respecte penso que és superficial i simplificador.
ResponEliminaLa referència és "De la muerte de un dios" (Península, Barcelona, 1986): exhaurit (pocs antropòlegs poden dir això dels seus llibres). Jo sí que he sentit testimonis de descendents de víctimes roges torejades i assassinades, a Andalusia. El meu besavi, anarquista i independentista, havia dut mon pare un cop a veure toros a Barcelona, i mon pare, militant del PSUC ja l'any 1953, detesta les curses de braus. Als temps de la Revolució hi havia banderillers de la CNT. L'espectre d'experiències és amplíssim, sí. Que al Carrillo i el Berlinguer els agradessin tampoc no ha de sorprendre, devien anar obnuvilats de la bona vida amb allò d'"Eurocomunismo y Estado" que s'hauria d'anomenar "Com fer-nos passar per l'esquerra mentre defensem el capitalisme i l'enterrament de la classe treballadora europea tot veient els toros". Pa i circ, pa i circ, ele, oooooooooole, eeeeeeeeeele!!!
ResponEliminaEstic del tot d'acord amb el comentari anterior: racistes els antitaurins? Home, se'n podria dir xenòfobs en la mesura que rebutgen l'assassinat ritual del brau com a alteritat quant a formes de conducta social i d'interrelacions persones-animals (no en termes etnificadors: cosa que ja hem conclòs que no, ja que forma part de la cultura popular catalana). També hem dit que el fet que sigui cultura popular no justifica la seva perpetuació eterna. I hem dit que els assassinats de persones es poden produir en una plaça de braus i en una pista de bàsket, sí: i què?
Diria que els antitaurins manifesten una certa zoofília, si més no respecte als braus i, francament, no comprenc aquesta ràbia contra els zoòfils. "Caniche", del Bigas Luna, dóna idees per concebre les noves interaccions possibles entre braus, toreros i espectadors: homínids i braus acoblant-se feliçment sota tota mena de combinacions, desdibuixant límits classificatoris... Però tranquils, no patiu, que d'aquí al 2012 hi haurà toros a la Monumental, i després del 2012, també!!!
No m'agrada l'art ni els artistes. Ni aquesta mena de purisme dogmatitzador que fa reclamar a una gent que es manifesta respecte a una afer concret (refús dels toros) que mostrin sistemàticament la mateixa coherència i vehemència respecte a la resta d'afers que els criticaires troben paral·lels (totes les relacions possibles entre persones i animals). Que poc que ens apliquem a nosaltres el que exigim als altres.
¿Qué fascismo?
ResponEliminaNo estic del tot convençut ( com en tot ) però, veig que, en general, els abolicionistes ( és més correcte políticament dir-ho aixi que prohibicionistes, no? )defensen la seva postura de limitar la prohibició al mon dels bous, toros, braus perquè els altres animals, també maltractàs, humiliats, estressats, torturats i morts violentament ( peixos, marisc, porcs, pollastres, corders, oques etc. ) ho son a fi de bé. Però clar, no cal posar-se especialment cursi per a dir que, un cop amortitzada la quota de supervivència, que algun vegetarià també ho descartaria. A aquesta alçada de la pel·licula sembla evident que la gastronomia és un plaer en si mateix, una cultura, un art i tot el que es vulgui, però, que a la vegada, la seva relació amb l'alimentació és tangencial i si sembla en tant que es produeix ( no sempre ) en una cuina. Llavors, si acceptem que es maten llagostes, ostres, angules, un porc per a aprofitar les seves cuixes per a pernil etc. amb la finalitat d'alimentar els sentits bàsicament gustatiu, olfactiu.....per què no deixar que altres, utilitzant els mateixos mitjans ( la morts d'animals -en aquest cas donant-los-hi la possibilitat de defensa- ) aconsegueixen el mateix fi?.: Xalar ( gaudir ) sense altra quartada moral que la pròpia satisfacció?.
ResponEliminaSeria "tècnicament" possible que un vegetarià trobes més plaer assistint a un corrida (de bous, clar) que no pas menjant un entrecot. Jo no, per cert.
Ximo, resulta impossible simplificar-ho així: jo sóc partidari de l'abolició i no penso que la resta d'animals siguin massacrats a fi de bé.
ResponEliminaLa disjuntiva del tot o res penso que aquí no serveix. Això és un pas, almenys respecte a les corrides.
Primer que res he dit que no estic convençut de res, i segon, que deia que "EN GENERAL" la majoria dels abolicionistes, lògicament, no es poden incloure amb el que catalogaríem com animalistes, ecologistes o vegetarians, per tant, jo suposo que els altres -els que no porten fins l'extrem el seu respecte als animals-, aquests, que si que mengen tota classe de carns i peixos i que alguns fins i tot es diverteixen caçant o pescant, per a aquests, cal suposar que la mort d'aquells éssers vius la consideren a fi de bé.
ResponEliminaDado que la mirada esta condicionada por el contenido de conciencia y esta a su vez por todos los condicionantes sociales imaginemos una situación que puede ser mucho mas real de lo que algunos imaginan. Como a tanta gente me gustan los mercados, Los maravillosos. ordenados y artísticos puestos de verduras y frutas de la Boquería, la extraordinaria variedad de pescados; jureles bogavantes, sardinas ,barat...todos relucientes bajo los focos. Otras carnes en piezas ordenadas de corte preciso. patas de cordero ,filetes de ternera y la nada despreciable casquería. Bueno, esto es lo que me parece a mí, porque un vegetariano radical(vegano) verá en el sector pesquero y cárnico una horrorosa colección de cadáveres (no me invento nada, pues los he conocido)y además llevan razón: son cadáveres. Las carnicerías mostrarán impúdicamente el descuartizamiento de pacíficos animales.
ResponEliminaComo es una opción legítima, por razones coyunturales, estos pequeños grupos pueden llegar a serlo de presión. Docentes sensibles y medios pueden ir haciéndose eco de estas posturas.
Pasan los años. La sección de pescadería y carnes de la Boquería tiene que permanecer aisladas del resto del mercado. Para acceder a ellas hay que acreditar ser mayor de edad previa presentación del DNI. Los clientes son sospechosos. Grupos de presión se parapetan a la entrada del recinto exclusivo e insultan a los compradores que entran o salen. Se les llama cómplices de asesinato y tortura. Un pez puede estar hasta seis minutos ahogándose antes de perder la vida. Lo cual es cierto. Finalmente se erradica el recinto de los muertos y los carnívoros –definitivamente sospechosos-hacen sus compras por internet. mientras los purosrealizan ceremoniales –eso sí, fuera de toda religión oficial- para la salvación de las almas de tanto bicho masacrado. El señor Mosterín puede ser el sumo sacerdote.
Un mal día la guerra intercapitalista estallará de improviso y todos se quedarán sin discursos. Barcelona. tras dos semanas de desabastecimiento comienza a comerse las ratas. Los elegidos son tentados. Algunos se alegran :las profecías se acercan. Punto final. El planeta es habitado definitivamente por cucarachas.
Sin tabaco.
Una sociedad que sólo sabe prohibir y normativizar es una sociedad enferma terminal. Una sociedad en la que sólo cabe el pensamiento racional, tan alejado del sentido de la vida, es una sociedad muerta. Una sociedad que ha dejado de creer en el sentido poético de la vida, en su ritualización, en su simbolismo, es una sociedad sin rumbo, un barco a la deriva.
ResponEliminaHoy brindo por los toros, por la poesia y por el arte. En estos dias de luto, también brindo por aquellos que critican sin entender, por estos hijos de la dictadura (pobrecitos) que sólo entienden un lenguaje, el de la prohibición. Sólo nos cabe sentir compasión y perdón por ellos, pues así fueron educados y así morirán. Alguien lo ha llamado "moral de esclavos".
Parlant del Sr. Mosterín, m'agrada sentir-lo defensant les seves postures abolicionistes, té importants i sòlids arguments, també m'agrada llegir al Sr. Delgado, amb els no meny importants arguments.
ResponEliminaM'agrada el discurs de Mosterín en la mesura que s'enfronta al "carcam" que defensa l'espectacle en tant que "FIESTA NACIONAL", però clar, anit el vaig senti al programa La Noria com deia ( lamentant-se ) que mentre s'han matat 3.000 toros ( suposo que volia dir en un any ) de toreros no n'havia mort ni un. Tindrà collons...
Em va vindre al cap el que vaig escoltar fa 15 anys, a la radio, de boca de l'autor d'aquest bloc: EXHIBICIONISME DE LA BONDAT.
Renoi, quina insistència a simplificar: considerar que els abolicionistes, en general, conceben a fi de bé la mort dels altres animals desvirtua el sentit del que planteja el post, tant si s'és partidari com si no de la massacre dels toros.
ResponEliminaVegem: el procés modernitzador a Occident ha tendit històricament a suprimir com a espectacle públic determinades formes de crueltat (remetíem a Foucault per les "execucions" públiques...). Aquesta és la qüestió, o almenys una de les qüestions en aquest context.
Una altra, la mena de fixació a reclamar als abolicionistes –diguem-ne taurofílics– una coherència absoluta respecte a l'estat de les coses. No hi ha ningú absolutament coherent, ningú, ni ho és el món ni la societat ni res. No penso que els taurofílics hagin d'encarnar integralment el combat per la revolució internacional i la solidaritat homínido-animal... és com si el Pep, per follar-se la Pepa, també s'hagués de follar la Mercè, la Rosa, l'Anna, la Lluïsa, la Carme... deixeu que folli amb la Pepa!
I insisteixo que, atesa la preocupació extrema dels antiabolicionistes pel fet que els taurofílics no és plantegen la supressió de l'espectacle taurí, atès el gran amor dels primers per tots els animals, els encoratjo a explorar noves interrelacions. De fet, és curiós que no els han retret que no qüestionin també la pràctica sistematitzada de la tortura d'humans.
Quant que estem en dies de dol, en fi, la història humana sencera són temps de dol. Que es prohibeixi massacrar braus no trobo que sigui per plànyer-se'n gaire, sincerament. I posar com a exemple de societat normativitzadora que a Catalunya es prohibeixin les curses de braus és lamentable: més fotut és que no puguis anar per la ciutat sense samarreta, o que no puguis ficar-te voluntàriament burka però sí que puguis tapar-te amb bufanda i ulleres de sol, o que la llei de Parlament de Catalunya de la primavera del 2009 que obliga els anti(?)avalots a dur una identificació visible a l'uniforme continuï, per obra del Saura, incomplint-se a l'agost del 2010. Visca la incoherència, les vacances i el blog del Manel! I visca els toros vius, als prats, com uns autèntics matxotes empaitant el Sol vermell quan es pon!!!
Un dels arguments mes solids contra la bondat de Deu és aquell que indica el fet de que tot el tinglado estigui montat sobre el patiment i la mort. La ética és un camp a on relliscar és facil i a on mantenir la coherència realment dificil.
ResponEliminaA mi els toros no em deixen en absolut indiferent. El patiment animal em repugna (sempre he sentit en vers ells una gran simpatia). Al mateix temps estic convençut que els afeccionats als toros no hi van per veure'ls patir si no que per ells és una autèntica passió. Els dos argument pesen molt.
Quina merda!!
Enhorabona al blog.
També en aquest assumpte un dels pocs llocs a on llegir arguments que valen la pena.
En un comentaria anterior jo mateix deia que l'argument de Manuel era simplificador. Em sembla simplificador per aquests motius:
ResponElimina1. És evident que el que es vol prohibir (deixant de banda el tema legal) no és tant el patiment i la mort dels toros com a animals singulars sinó la visibilització de l'espectacle. Això no és cap descobriment sinó que està en l'arrel mateixa de la qüestió i des del principi. No és tant que es matin animals o inclús que es faci de manera obscena sinó que això sigui una festa. Perquè és cert que el toro ha estat un animal sagrat des de fa molt temps i la corrida un ritual, però, no crec que sigui del tot segurque ho continui sent actualment i que no parlem d'una altra cosa.
2. Sota el meu punt de vista, l'antropologia segueix intentant trobar grups d'humans simples arreu. Ho va fer amb els primitius, amb els camperols, amb grups de tota mena. Sempre fabricant l'alteritat. Una alteritat fonamentalment simple. Ara passa amb els antitaurins que resulta que són racistes perquè el seu desig abolicionista reposa sobre la creença d'una civilització superior a la resta, en constant evolució cap a la perfecció puritana, davant de totes les altres societats enraderides i tal. No ho trobo seriós. L'antropologia hauria d'estar atenta a la complexitat d'emocions com ara la repulsió davant les corrides que sent molta gent, per exemple, tant com la complexitat de la festa taurina, perquè són igualment significatives (signifiques coses i coses "culturals").
3. El tòpic de la mort dels animals, del foie i de l'escudella: un cop dit que el que potser genera més repugnància no és l'agonia i la mort del toro tant com el ritual (la festa, la plaça, les lentejuelas, etc), no pot establir-se tan fàcilment una relació amb altres tipus de sacrifici animal, molts d'ells no tan sols no pensats per ser exhibits sinó dissenyats per ser invisibles (cosmètica, indústria alimentària, etc.) Demanar-li a algú que per estar en contra de les corrides, no mengi escudella és un discurs digne d'un parlament, però no de l'antropologia.
4. Caure en el parany de defensar la pràctica d'un ritual o una altra acció, argumentant-se en la seva tradició i en la seva pertinença a la cultura popular d'una societat. Prohibir per llei els toros no ens fa millors, però defensar sistemàticament totes les supervivències ancestrals tampoc. Tan cultural i tan popular és una corrida com estar-hi en contra d'elles. És cert que l'ànsia modernitzadora dins el cristianisme no reformat té alguna cosa de perversitat i de fal·làcia, però tampoc cal preservar a tort i a dret qualsevol cosa del passat, i més quan gran part de la gent no ho sent com a festa "simbòlicament eficaç", sinó tot el contrari (i no parlo del tema nacionalista). Per cert, totes les llicències que occident dóna a certes societats perquè segueixin amb alguns rituals violents i tal, no conec gaire el tema, però no estaran més que deixant que continuin, fomentant-los i inclús fabricant-los?
En darrer lloc, volia comentar que comprenc perfectament gran part de l'argument en contra dels que estan en contra. Que es prohibeixin per llei les corrides pertany al mateix intent del poder de controlar i administrar la violència i la mort. Però el rebuig que podem sentir i la crítica que podem fer davant aquest intent, no és suficient per defensar les corrides en sí. Com tampoc ho són els discursos nacionalistes, d'uns i altres que són un autèntic deliri. Ni la moral puritana i reaccionària d'alguns abolicionistes (no tots els antitaurins són així, hi ha gent que està fent una bona feina teòrica al respecte, però a més, hi ha tota la gent que simplement ha firmat a favor de la iniciativa legislativa popular, que potser han quedat exclosos d'aquest debat). Perdoneu la parrafada. x.
El que passa, anònim de les 18:11, és que no es tracta precisament de follar, es tracta de violar. I si deixes de violar la primera no tens perquè emparar-te amb la insalvable incoherència per a deixar de violar les altres dones. Al menys, repeteixo, amb les coses que es fan amb l'exclusiva finalitat de satisfer el nostre plaer ( caça i pesca esportiva i menjars sense finalitat alimentaria ). Com les lluites de galls a Canaries o les corrides a Catalunya.
ResponEliminaI si, la coherència, és per a mi l'únic que tinc dret a exigir al demés, als menys fins on sigui possible, i de l'únic que jo puc presumir, sinó cadascú posa el seu grau de coherència allí on vol i més l'interessa, perquè clar, jo vull serveis públics, però exercint el meu dret a la incoherència puc acabar no pagant Hisenda.
Soc el primer en criticar que se'ls exigeixi als prohibicionistes que facin el mateix amb els pollastres que es mengen, ho trobo una solemne xorrada, però tinc tot el dret del mon a reclamar que posin el mateix interes i vehemència en acabar amb el maltracte de les oques com posen amb les corrides.
Vist que el Manel ja ha penjat un nou post on aprofundeix en els símbols i significats de la corrida, aprofito per comentar-vos aquí el que personalment m'interessa d'aquesta qüestió, tot i que té poc a veure amb els braus.
ResponEliminaSerà per ignorància, o serà perquè encara em mirava la democràcia amb certa ingenuitat, però el que realment em sorprèn de tot plegat és com ha tingut lloc tot el procés anomenat democràtic.
Suposo que hem d'estar contents que un munt de signatures recollides i portades a Parlament engeguin una proposta de llei. El que no entenc de cap manera és que es valori positivament que els parlamentaris tinguin veu i vot lliure per decidir tirar endavant la llei o per votar-hi en contra.
Vist que els partits polítics no s'havien pronunciat al respecte en els seus programes electorals de les últimes eleccions, i a portes de les properes autonòmiques, han donat via lliure per a què cada parlamentari digui el que li sembla i voti seguint els seu propi parer. Què vol dir això realment?
D'entrada em sembla que vol dir que com que no s'havien aturat massa a pensar-hi com a partit polític, afirmen que caldrà fer allò que la majoria pensi oportú. Per tant, el que calia fer era una votació popular, no? O això no és possible? A més, en una època on estan tan de moda els referendums, i vist que tothom tenim tantes ganes d'opinar sobre els bous i les prohibicions, què millor que donar opció a la gent, no només als parlamentaris, i que opini a través d'una votació?
Potser m'he perdut algun pas en tot aquest procés "democràtic" i estic ficant la pota, però de veritat, em sembla sorprenent que no hi hagin pensat... O sí hi han pensat i no interessava?
I més important; què haig de pensar a partir d'ara? Que un grup de persones, que per gran que sigui no serà suficientment representatiu de l'opinió pública general, pot presentar en qualsevol moment una proposta de llei que agafi els partits polítics desprevinguts i decideixin i legislin partint simplement de la discutible convicció personal de 135 parlamentaris.
Potser el meu problema és que ingènuament encara pensava que aquesta democràcia podia donar algun bon fruit... Seria curiós que cap al 2012, alguns ateneus populars d'alguns pobles i ciutats afeccionats als braus decidissin muntar un referendum popular reclamant a la Generalitat dret a l'autodeterminació i poder fer corrides ja que un 80% de la seva població així ho reclama...
I per últim, una pregunta. Si el que s'està legislant és l'espectacularització i no pas la mort i la violència vers els animals en sí, la llei no hauria de prohibir la resta de pràctiques taurines, més enllà de les corrides? Tinc entès que els correbous i altres festes seguiran endavant, no?
S.
Supongo que ya se habrá dicho, pero no se trata de protegernos "de la visión de una crueldad - que se produce en otro sitios y mucho más masivamente". Se trata de que esa crueldad la toleramos porque es para comer, o sea, para (llevándolo al extremo) subsistir, (aunque al ciudadano medio, ¡pues claro! visitar un matadero le afecte y resulte cruel), como tampoco nos protegemos de ver cómo un león devora a una gacela, aunque el Bambi en cuestión nos de mucha pena. La tauromaquia, en cambio, no es "para comer", y ese sacrificio digamos "por capricho" es lo que nos resulta poco "humano".
ResponEliminaLa meva passió cap als bous, que aixi és com els hi diem a les Terres de l'Ebre, es limita a la contemplació de fotos com les que il·lustren els dos apunts de Manuel Delgado.
ResponEliminaDeixeu-me dir, però, que observo una exagerada i injusta campanya ( que ara comença ) per tal de carregar-se el que hom coneix com correbous i que des dels fins ara "aliats" abolicionistes fins als conservacionistes, tots dos col·lectius estan especialment interessats en fer creure al personal que els correbous es limiten a l'embolat, el capllaçat o aquells que cauen al mar tot perseguint els corredors. Mentida, jo també firmaria la prohibició o la revisió del maltractament innecessari d'aquestes modalitats, però, com dic, els correbous son molt més que tot aixo, "els bous" sobre tot és aquell entreteniment de festa major on, en una plaça abans formada amb carros i ara amb carretes de tractor o bastides es reuneix la gent que berena, fa festa i els més joves i atrevits corrent davant -quan no darrera- de les vaquetes tractant d'esquivar les trompades i evitar les típiques rebolcades.
AIXO SON LOS CORREBOUS, bàsicament aixo, amb la excepció de les altres modalitats, que jo també rebutjo. Peró aquesta gent tant justa, altruista, defensora i benefactora dels animals, no és capaç de dir exactament del que estem parlant i si com va confessar el portaveu de PROU a l a comissió del parlament, sinó van incloure els correbous a la ILP, nomes va ser per raons tàctiques, no per falta de ganes.
Amigo: "Chamaco" no era mejicano sino de Huelva.
ResponEliminaMe parece muy pertinente tu pequeño artículo. De entrada he de decir que rechazo por diversos motivos tanto racionales como ilógicos la práctica de la tauromaquia. Pero mis razones tienen una justificación ética individual, no puedo imponerlas. Quien esté libre de pecado que tire la primera piedra, y yo, de momento, no soy vegetariano. Además del asunto del "buen gusto" hay un tema especialmente preocupante hacia el que creo que apunta tu texto: el paternalismo del estado neoliberal.
ResponEliminaInteresante echar una ojeada en internet sobre los veganos, uno de los padres de la criatura. No se trata de un grupo puramente “sentimental” ¿Que función ideológica cumplen -consciente o inconscientemente- en este mundo dislocado que espera indiferente una tercera guerra mundial? ¿Tendremos que avergonzarnos antes de usar cazadoras, cinturones o zapatos de cuero...? Tiempo al tiempo. Con esta clase política metida a aprendices de brujo solo se me ocurre un paro biológico semejante a los bancos de pesca superexplotados :abstención activa hasta que nazcan nuevas especies.
ResponEliminaST
Total, que no ser vegetarià justifica Hiroshima.
ResponEliminaPel tarannà del Dr. Delgado interpreto el seu comentari com una irionia perversa.