dilluns, 16 de setembre de 2013

Ha mort el poeta, camarada i amic Joaquim Horta, un home que contestava. Una salutacio d'homenatge

Aquesta darrera nit ha mort a Barcelona el poeta Joaquim Horta, amic, mestre i camarada. Havia nascut el 1930. Esmento alguns dels seus llibres de poesia: Poemes de la nit (Sahie, 1955); Home que espera (Frontis, 1957); Paraules per a no dormir (Pedreira, 1959); Balanç d'última hora (Proa, 1974) i Antologia poètica (1955-2003 (Emboscall, 2008), La seva obra ha estat traduida  a l'anglès, francès, italià, neerlandès i portuguès. A més va traduir del rus la poesia i el teatre complets de Maiakovski. Va editar i dirigir, entre els anys 1956 i 1966, la col·lecció Signe, de poesia i assaig, i els Quaderns de Teatre de l'Agrupació Dramàtica de Barcelona. En aquestes col·lecciona van aparèixer, en ple franquisme, obres de J.V. Foix, Carles Riba, Salvador Espriu, Pere Quart, Joan Perucho o Gabriel Ferrater, entre d'altres. També va publicar una novel·la: La finestra de la vuitena planta (Galba, 1980). El gener de 2007, el seu fill i el amic i company de Departament a la UB va publicar un article sobre la col·lecció Enjòbit que en Joaquim va dirigir i que reuní el millor de la novel·la negre i d'acció de l'època i que va treure, entre altres coses, les 12 novel·les de Ian Fleming amb James Bond com a protagonista. El teniu aquí: traces.uab.es/tracesbd/avui/av07043.pdfAl 1955 va participar en la constitució de la primera cèl·lula de cultura del PSUC i va ser empresonat l'any 1964. El PSUC el va expulsat per la seva postura crítica. Tot i això, el 1978 va incorporar-se al comitè de redacció de Nous Hortizonts, l'òrgan del partit i era col·laborador de Tribuna, la publicació del PSUC a Barcelona.

Evoco el 2 de juny de 2009, quan Carlota i jo vàrem anar a l'Espai Lliure del Teatre Lliure a la lectura de textos seus que feien la gent de l'Associació d'Espectadors del Teatre Lliure, dirigits per Santos Hernández. Excel.lent experiència. En primer lloc per la pròpia posta en escena i el plaer de sentir llegir coses belles, pensant en la vigència de l'oralitat, de les paraules dites. La meva dona, Carlota, em va fer notar fins quin punt el que vam veure evocava el moment magnífic del "Farenheit 451", de Truffaut, en el que els exiliats d'un món sense llibres es passaven el temps recitant els clàssics de la literatura que s'havian après. La fotografia que acompanya l'entrada li vaig fer aquella tarda.

També pel valor humà i literari del que es va sentir, tot de o en relació a en Joaquim Horta, la integritat moral del qual sempre vaig admirar i envejar. Conservo amb un especial carinyo el volum III del teatre de Maiakovski ("Teatre", Edicions 62) que em va regalar dedicat un dia.

Com una contribució a la vindicació i homenatge a la figura d'aquest home lúcid i honest, aquí us deixo un testimoni del seu pensament, un text que copio del seu llibre Home que espera (L’Aixernador, 1993), que trobo que resumeix bé la forma com, com deia en Brecht, ha passat el temps que li ha estat concedit a la terra:

HOME QUE CONTESTA
Joaquim Horta

En primer lloc us dic que em varen néixer al novembre del 1930 i que en faran morir quan calgui. Després, contestant: “...¿i tu que feies mentrestant” puc dir, des de molt jove, m’he limitat a treballar, a fer les coses el millor possible, a ésser al costat dels qui fan camí, a lluitar per tal d'aconseguir un xic més de llibertat, a comprendre i estimar el meu país i tots els homes i dones, com cal, de tots els països. Totes aquestes coses són les que, amb la màxima bona voluntat i tot i esquivant tempestes i roques altives, he fet i faig cada dia. Salut a tots, que bona falta ens farà.




Canals de vídeo

http://www.youtube.com/channel/UCwKJH7B5MeKWWG_6x_mBn_g?feature=watch