divendres, 2 de desembre de 2016

Sobre el concepte de "gentrificació"




Missatge pels companys i companyes de l'OACU a partir d'una conversa amb en Marc Morell, enviat el 24 d'abril de 2009,


SOBRE EL CONCEPTE DE "GENTRIFICACIÓ".
Manuel Delgado

Estic discutint amb en Marc Morell a propòsit de la qüestió de l'anomenada "gentrificació", que els traductors i correctors oficials al nostre idiome solen traslladar com "ennobliment". En Marc està preparant una prometedora tesi sobre la renovació del centre de Palma de Mallorca.

El que li deia -i que segur que a ell no l'importa que ho comparteixi- és que gentrificació és una categoria que, per la seva vocació generalitzadora, hauria de merèixer una certa desconfiança. No es tracta que la descartem, però si que la utilitzem amb una certa prudència. Cal llegir coses sobre aquest tipus de dinàmiques. En primer lloc, d’ampli aspecte, per així dir-ho. Podríem partir de la inauguració, per així dir-ho, del terme, de la mà de Ruth Glass, en el seu treball sobre la substitució de població que estaven coneixent certs barris de Londres a la dècada dels 60 i que consistien en que famílies de classe mitja s’instal.laven en barris fins aleshores depauperats del centre de Londres. Neil Smith segueix la pista de com aquest tipus de dinàmiques es produeixen de manera esporàdica a ciutats com a Nova York fins a generalitzar-se a la dècada dels 90. Ara bé, el cert és que aquest terme ha acabat viciant-se, i s’està utilitzant ara per ara per fer referència a processos socials molt diferents entre si, tant pel seu origen com pels seus objectius. D’entrada, la gentrificació –és a dir el relleu de classe en el veïnatge d’un barri– que s’ha produït als Estats Units i a Europa ha estat ben diferent. Per exemple, és sols recentment que la gentrificació ha estat posada al servei de dinàmiques de revitalització de centres urbans o de certs barris fins fa poc populars.

Després hi ha dimensions econòmiques, político-institucionals, però també socio-culturals que són igualment particulars per cada cas i que obligarien a una tipificació bastant més matisada d’això que hem decidit anomenar gentrificació. Per no parlar del paper que juguen promotors, comerciants, veïns, usuaris, indústries culturals, i que impliquen convinatòries que també són originals en cada procés. En aquesta línia, l’autor de referència hauria de ser en Pierre Bourdieu, per la manera com entén la importància d’aquestes articulacions entre factors socioculturals, econòmics, simbòlics, etc. És a dir, estaríem davant un camp en el que es podrien aplicar moltes de les consideracions de Bourdieu sobre el gust com un mecanisme d’enclassament.

Se m’acudeixen més coses. Per exemple, el paper de la variable “classe”, considerada tan fora de la moda, però que en canvi en aquest tipus de fenòmens assumeix un lloc axial. És a dir, que una teoria de la gentrificació és al capdavall, una teoria de les classes, si més no una reformulació de la classe com a concepte... O no. Això és el que hauries d’esbrinar. Se’m van acudint coses. Per exemple, la valoració creixent de la mixtura social i ètnica, que està en la base de la posta en valor de certs barris; o l’atractiu de zones que tenen un estatut simbòlic associat a la classe obrera i que són cobdiciades per classes mitjes amb mala consciència social. El paper gentrificador de certes formes de lleure. O el que juguen sectors alternatius o fins i tot marginals, com certes formes d’”antisistema” o els homosexuals. En fi... Trenta mil coses.

Però l’important és que s'entengui que això que anomenem gentrificació implica el concurs i l’articulació d’estratègies residencials i immobiliàries que han de ser considerades des de la sensibilitat qualitativista de l’antropologia i això implica un reconeixement no la singularitat de cada cas, sinó en una perspectiva que avança com si fos en forma de cercles concèntrics. El més abastatiu seria el que atén dinàmiques urbanístiques de tipus macro, que afecten a ciutats i a regions, fins i tot a països, i dels quals el context de referència pot arribar a ser mundial, com hauria de passar-te en aquests moments amb els efectes de la crisi econòmica en la dinàmica que estàs considerant per la teva tesi, considerada en clau globalitzadora.

Li recomenava a en Marc que busqués dos monogràfics recents. L’un és d’Espaces et sociétés, el 132-133, del 2008, que es diu justament La géntrification urbaine. L’altre és de Sociétés contémporaines, i es diu Géntrification : discours et politiques, és del 2006 i el número és el 63. Si us els mireu veureu quin és l’estat actual de la qüestió i un bon grapat d’exemples concrets, cadascun d’ells diferents. Allà també trobareu fonts bibliogràfiques més que suficients de com s'està plantejant en aquest moment aquesta problemàtica. Hi ha un llibre excel.lent de C. Bidou-Zachariasen, dir., que es diu Retours en ville. Du processus de géntrification urbaine aux politiques de «révitalisation» des centres, Descartes, París, 2003.

Després algunes coses que m’han caigut a les mans darrerament, com el llibre de T. Butler i G. Robson. 2003. London Calling. The Middle Classes and the Re-making of Inner London, Berg, Londres (2003). Fa poc va estar per Barcelona la Monica Degen. La vam convidar a la lectura de tesi d'Isaac Marrero i a les jornades Cultura Viva. Em va regalar-me el seu Sensing Cities, Regenerating Public Life in Barcelona and Manchester, Routledge, Londres, 2008, la portada del qual il.lustra aquesta entrada. 

Molt bo. I una cosa que em va semblar interessantíssima i que et recomano: l’article de E. Charmes, 2005. "Le retour à la rue comme support a la "gentrification"", Espaces et sociétés, 2005, 115-135. Però hi ha moltes més coses i és cosa que vaig buscant i trobant referents i potencials models. Altres coses que es podrien fer: per exemple, un buidat de revistes tipus Urban Studies, per exemple. Segur que no hi ha número que no tingui coses que t’interessin. O entra a les pàgines de les revistes que publica l’Horacio Capel a Geografia, Geocrítica i d’altres ub.edu/geocrit/menu.htm.

Una altra qüestió que li preocupava a en Marc era la de la mancança de treballs que abordin aquests processos des de l'antropologia. El que li he dit és que pensi que allò que atorga singularitat a la nostra perspectiva no és en absolut el seu objecte, sigui la gentrificació o qualsevol altre. El que fa un treball o una tesi antropològiques és l'aplicació de dos mètodes: l'etnogràfic i el comparatiu. És perquè t'acostes a les realitats que estudies i les mires d'a prop de forma sostinguda i perllongada i és perquè ets capaç de comparar el que estàs estudiant amb el que han estudiats altres en altres moments o/i llocs que pots dir que el que fa és antropologia.

Per tant pensa en això a l'hora de resoldre el que sembla preocupar-te. Què és fer antropologia? I hi ha treballs interessant que demostren la pertinència i l'aplicabilitat de la nostra forma de treballar. Penso ara, sense anar més lluny, en els treball d'Ubaldo Martínez, com ara Pobreza, segregación y exclusión social (ICA). Al nostre Departament hi ha un parell de tesis recents que són igualment exemples: la de Jaume Franquesa, Calatrava mon amour. Etnografia d'un barri atrapat a la geografia del capital, i la d'Irene Sabaté, totes“Ein Zuhause. Etnografia del aprovisionamiento de vivienda en el barrio berlinés de Friedrichshain”, totes dues dirigides per la meva col.lega Susana Narotzsky,
Les podreu trobar a:
A més, no s'hab d'oblidar dos treballs magnífics fets per persones properes al nostre grup de recerca, el GRECS; dos treballs que són ja clàssics, i que, tot i que aborden centralment el tema de la immigració, ho fan en contextos definits per la transformació urbana i urbanística: el de Nadja Monnet, La formación del espacio público (Catarata) i el de Mikel Aramburu, Nosotros y los otros (Ministerio de Educación y Ciencia).

I parlant de gentrificació. L'altre dia vaig tenir una interessant discussió amb Josep Maria Muntaner, Zaida Muxí i Jorge María Jaúregui, per cert l'autor del programa Favela Barrio de Río de Janeiro, destinat a urbanitzar les faveles de la perifèria urbana de Rio. Justament en Josep Maria va expressar-me la seva desconfiança envers la noció de "gentrificació". En canvi, és a ell que li dec una expressió francament feliç per a descriure les dinàmiques de transformació sociomorfològica que s'amaguen darrera la idea de "diversificació": “gentrificació homeopàtica”, aplicada a les intervencions derivades de la Llei de Barris. L'utilitzava a un article sobre les intervencions derivades d’aquella Llei, el 26 d’octubre de 2006, titulat “Viviendas, barrios y paisajes”. Allà es podia llegir: “Podemos calificar este proceso de rehacer centros históricos deteriorados, polígonos depauperados y periferias desestructuradas como una especie de gentrificación homeopática”. L'article stà molt bé. I el podreu trobar a 

http://elpais.com/diario/2006/10/23/catalunya/1161565656_850215.html.


Canals de vídeo

http://www.youtube.com/channel/UCwKJH7B5MeKWWG_6x_mBn_g?feature=watch