divendres, 9 d’agost de 2013

Centres urbans i millor xerrar que entrevistar. Comentari a propòsit d'una xerrada de Dani Malet sobre la Praa do Rossío de Lisboa


Fotografía de Juan Yanes, tomada de su blog  yanes.blogspot.com.es
Sols uns comentaris, una mica endarrerits, sobre la presentació d’en Dani Malet del seu treball de camp a la Praça do Rossío de Lisboa. Va estar francament bé el seu inventari de les “poblacions” que s’apropien d’aquell espai públic central. Molt bé també la seva cura en esbrinar el passat històric, morfològic i urbanístic de l’indret. Crec que la crítica més important que li vam fer va ser la d’haver centrat el seu treball amb els mapes en els emplaçaments i haver descuidat els desplaçaments. Els plànols requerien una presència molt més intensa de diagrames que recollissin les pràctiques ambulatòries i la recurrència de determinats senderis pels quals poguessin ser reconeguts els itineraris més freqüentats dels vianants de la plaça. Per mi, el model metodològic més útil per un treball d’aquestes característiques és l’article de Jacques Cosnier, “L’ethologie des espaces publics”, dins L’espace urbain en méthodes (Parenthèses, Marsella, 2000), sobre la Place de la Republique de Lyon.

A la xerrada vaig esmentar un llibre que podria ser interessant per aquest tipus de treball, fins i tot un model, si no fos per la seva excessiva dependència dels estudis culturals. Em refereixo al llibre de Rubén Cantú Chapa, Centro histórico. Ciudad de México. Medio ambiente sociourbano (Plaza y Valdés, Mèxic DF, 2000). Tot i que per a mi continua sent fonamental un llibre ara per ara complicat de trobar, però boníssim i que a mi em va resultar revelador. Es deia Los centros urbanos, d’Alfonso Álvarez Mora i Fernando Roch (Nuestra Cultura, Madrid, 1980).

Cap al final, va sortir una cosa interessant que no vam poder discutir com calia. Parlo del tema del lloc de l’entrevista com a mètode en aquest tipus de treballs. Va ser en Gerard Horta qui va treure el tema. Ja sabeu què en penso i que crec que se n’abusa. Parlant després en Gerard va poder definir millor la seva posició. I hi estic d’acord : no s’ha d’entrevistar ; s’ha de parlar, xerrar. Em va venir al cap aquest magnífic manual de metodologia etnogràfica que és la guia per a fer un reportatge de Antón P. Chéjov, que aquí és va publicar amb una edició magnífica de Pierro Brunelio, sota el títol Unos buenos zapatos y un cuaderno de viajes (Alba, Barcelona, 2005). Un dels seus consells no pot ser més pertinent al respecte : «No fer entrevistes, sinó parlar. Conversar amb les persones que hom va trobant pel carrer, o en els seus llocs de treball, o prenent el té a casa d’algú» (p. 85). Molts em demaneu una guia de com fer com cal un treball etnogràfic. Vet aquí la resposta: compreu-vos aquest llibre.

Per cert, he rebut el darrer número d’Espaces et sociétés, el 134. És molt, molt interessant. Mireu-vos l’índex http://www.espacesetsocietes.msh-paris.fr/134/sommaire.html


Canals de vídeo

http://www.youtube.com/channel/UCwKJH7B5MeKWWG_6x_mBn_g?feature=watch